Publicat per

Sociograma

Primer de tot us comparteixo l’enllaç al sociograma, https://miro.com/app/board/uXjVPBr4RxA=/?share_link_id=799379887561

L’he fet amb Miro, una eina web que a mi em resulta molt còmoda de treballar, ja que permet reordenar les idees d’una manera molt senzilla.

Ho heu pogut llegir una mica a la bitàcola, el meu projecte va agafant definició.
Partia de molts dubtes relacionats amb què era exactament el que volia expressar i com fer-ho. Sabia que volia treballar amb els objectes i allò que contenen, d’una manera que les dues coses puguin tenir una certa rellevància i a la vegada veure’s augmentada.
Ara sé què vull fer-ho des d’un punt de vista personal, que la meva obra sigui contenidora del meu contingut. Per a mi, un treball de gran introspecció que fa de pont, obligant els espectadors a esdevenir participants amb el seu treball d’exploració i extrospecció.

La manera de Juan Requena de crear un espai que globalitza una història, em va captivar, així que he decidit emmanllevar-li part del modus operanti.
Com és el contenidor perfecte per a la meva instal·lació? Curiosament, el típic “cub blanc”, perquè els elements estructurals no distreguin massa, el blanc també ajuda a fer que ressalti el material que utilitzaré, ja que es força translúcid. El que encara no sé, es si fer servir alguns mobles per ajudar amb el context (un escriptori, per exemple, pintats enterament en blanc) o una estructura de filferro, o res.

Després de les primeres proves imprimint en un plàstic transparent, he pogut veure que ho puc utilitzar aconseguint diferents efectes:

—Amb una llum per darrere, es potencia la transparència i permet veure bastant bé diferents capes a través, poden diferenciar cada una d’elles. Pot ocasionar un efecte de contrallum no desitjat en fer servir-se pintura o incloure-hi objectes.
—Amb un fons blanc (una paret, un foli), continua apreciant-se perfectament la transparència, però més dificultosament que emprant una llum. Permet pintar el revers de la làmina per a accentuar alguns detalls de les impressions o tornar-les opaques, sense produir un efecte de contrallum.

—Capes planes d’un mateix objecte diferenciades (objectes que són diferents per davant i per darrere), la transparència ens permet veure les dues perspectives a la vegada, però sempre veient més nítidament aquella que veiem més de prop.
—Distancia entre capes, si les posem molt separades, costa d’apreciar la contundència del contenidor, queda difós.
—Nombre de capes, com més capes, més sensació de tridimensionalitat, més contundència, però menys transparència.

Cada detall atorga unes petites connotacions diferents del significat.

Encara que el projecte té una gran carrega introspectiva i material, el focus d’atenció són els espectadors/participants, qui hauran de percebre i deduir, instintivament o lògicament la situació/context, és un doble treball en estar aquest modificat (no és igual la deducció que poden veure en visualitzar la intimitat real, a aquesta mena d’intimitat augmentada que els hi compartiré). Quins processos i mecanismes s’activen? A l’estar modificat, forçat, seran els mateixos que si estiguessin en el seu entorn original?
Per tal de trobar respostes més acurades, he de preparar una manera d’enregistrar aquestes reaccions, per poder reflexionar i teoritzar a partir del projecte (i finalitzar-lo).
Què hi pinta el binomi contenidor-contingut aleshores? Igual que la roba és un mitjà d’expressió, el contenidor també ho pot ser, elegim allò que ens agrada o que ens podem permetre pagar, els nostres gustos són un reflex de la nostra personalitat, a més a més, a diferència de la roba, que és el contenidor també parla molt de la persona, les aficions que té, els costums… El contingut del contenidor ens pot parlar d’altres aspectes, alguns detalls personals, els seus hàbits… Si fem una llista d’indicadors (context econòmic, context social, gènere, si s’es esquerra o dreta, edat, estat d’ànim, etc.) veurem que la majoria es poden respondre analitzant “l’escena del crim”.

 

Debat0el Sociograma

Deixa un comentari